Ciutats Defensores dels Drets Humans

Blog del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans

SANDRA ZAMBRANO

honduras_-_sandra_zambranoSandra Zambrano és advocada de drets humans de la Asociación para una Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-SIDA en Honduras (APUVIMEH). APUVIMEH, nascuda el 2004, treballa amb la comunitat de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals així com amb afectats pel VIH/SIDA a Hondures. També gestiona un refugi per a persones LGBTI amb VIH/SIDA, la “Casa Renacer”, i altres projectes que inclouen un programa per a la prevenció del VIH/SIDA i infeccions sexuals i un projecte per a joves gais.

A finals dels 90, Sandra Zambrano va descobrir que un dels seus germans, Juan de Dios, estava vivint l’etapa final de la sida. La família no va detectar la infecció fins que aquesta va estar molt avançada, i va ser aleshores quan la Sandra va veure clar com funcionen les discriminacions. El seu germà tenia un problema d’alcoholisme, però mai no l’havien fet fora de la feina per això. En canvi, l’acomiadament va arribar quan va saber-se que tenia la sida. Ell, però, no va callar, i va denunciar el seu cas als mitjans de comunicació. “Vam començar la lluita i no estàvem sols, tot i que hi havia molts mites i llegendes”, recordava la Sandra en una entrevista l’any passat. Posteriorment, un altre germà de l’activista, José Zambrano, va començar a involucrar-se en la defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI). Molts companys del José estaven infectats pel VIH, i això va fer que tots dos germans comencessin a treballar en l’acollida de persones que patien la sida.

L’activitat com a defensora dels drets humans ha portat la Sandra a patir nombroses amenaces i intimidacions. També el seu entorn ha estat agredit. La filla de la Sandra va ser segrestada durant unes hores el 2013, i aquest any han sortit del país dos dels seus nebots per motius de seguretat. Un altre nebot, l’Allan Yoni Banegas Godoy, va ser segrestat el 13 de maig passat i posteriorment assassinat. APUVIMEH compta des del 2013 amb una mesura cautelar de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH); al juliol del 2015, se’n va sol·licitar l’ampliació.

Per seguir la tasca de la Sandra:

http://casarenacer.blogspot.com.es/

Clip de presentació:

Entrevista:

Com comença el teu activisme per a la defensa dels drets de les persones LGTBI i amb VIH?

Des de molt jove, casa meva i la de la meva àvia van estar habitades per moltíssimes persones LGTBI. Eren amics i amigues del meu germà José Antonio, activista dels drets LGTBI a Hondures des de fa 32 anys. Molts d’ells van morir durant els anys 80 i 90 a causa del VIH. Però el que més va marcar la meva vida va ser la pèrdua al 1997 del meu germà Juan de Dios, que també era activista i va deixar-nos a causa de la pandèmia. La meva és una lluita familiar. El fet que els meus dos germans fossin activistes, sumat a la discriminació que vam patir tant la meva família com els meus amics morts, va impulsar-me a seguir els passos del José Antonio.

Participes en diversos projectes sobre VIH/sida i altres malalties de transmissió sexual. Quins són els problemes més rellevants en aquest àmbit?

No rebem cap tipus de suport. L’Estat ni tan sols ha assumit la seva obligació de recollir en els pressupostos nacionals el finançament dels professionals en salut capacitats pel Fons Global. En els dos darrers anys, hi ha hagut fins i tot ruptura d’estoc de teràpies de rescat durant alguns mesos, cosa que va en detriment de les persones que prenen antiretrovirals.

Parla’ns de la Casa Renacer.

La nostra organització compta amb la Casa Renacer des de fa 13 anys. És una llar temporal per a persones que viuen amb VIH. No hem comptabilitzat quanta gent hi ha passat des que la vam engegar, però calculem que deuen ser al voltant de 2.000 persones. Potser més. Acollim tots els qui requereixen els nostres serveis, sense cap cost. Oferim allotjament, alimentació, accés a la medicació i exàmens, suport psicosocial i ajuda per a l’apoderament i la reinserció a la família. Sovint, la gent ens arriba a través d’hospitals o d’ONG. Com comentava abans, no tenim cap suport de l’Estat. Però sobrevivim. El govern no té aquest tema a l’agenda. De fet, el sistema de salut va patir un procés de transformació i han desaparegut els programes sobre infeccions de transmissió sexual i VIH.

Per llegir l’entrevista sencera i més informació, cliqueu aquí Dossier (pàgines 30-33)

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.
Tots som iguals davant la llei i tenim dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenim dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi la Declaració dels Drets Humans i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
%d bloggers like this: