LIN MUYIZERE

-Per raons alienes al projecte, Lin Muyizere no podrà assistir a l’edició 2016 de Ciutats Defensores dels Drets Humans. Marcelline  Nyiranduwamungu vindrà en lloc seu per representar la lluita de Victoire Ingabire i per la pau a Ruanda-

Lin Muyizere és un activista ruandès i el marit de Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unides (FDU) coalició dels partits de l’oposició formats per membres de la diàspora ruandesa. Ambdós i el seus fills es van refugiar als Països Baixos, poc abans del genocidi de Ruanda, fa més de 20 anys. Al 2010, la seva dona va retornar a Ruanda amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions del seu país, una acció que va acabar amb una condemna de 15 anys de presó per a la candidata per haver pronunciat un discurs contrari a la ideologia del partit governant. El marit de la «Mandela ruandesa» espera que la comunitat internacional ajudi a portar bons resultats,  difon la realitat del país al món i promociona també el llibre de la seva dona escrit des de la presó, Entre les 4 murs du 1930.

Lin Muyizere, molt crític amb el règim de Paul Kagame, ha vist perillar en els darrers temps el seu dret de residir als Països Baixos. A l’octubre del 2014, va saber-se que els serveis d’immigració neerlandesos l’acusaven de crims de genocidi, basant-se en tres fonts anònimes. Des de Human Rights Watch, Anneke Van Woundenberg va advertir aleshores: “Sembla que les autoritats neerlandeses no han estudiat o comprovat prou les informacions rebudes. Una decisió d’aquest tipus no pot basar-se en sospites vagues. El senyor Muyizere és marit d’una de les figures de l’oposició ruandesa que ha estat empresonada després d’un procés farcit d’irregularitats. […] El govern neerlandès ha de vigilar de no esdevenir víctima de manipulacions polítiques.” El procés contra Muyizere es troba encara obert. Si l’acusació es confirma, podria perdre la nacionalitat neerlandesa, aconseguida al 2011.

Per seguir la tasca del Lin i la Victoire:

http://www.victoire-ingabire.com/

https://www.facebook.com/Victoire-Ingabire-Umuhoza-109504816547/

https://twitter.com/victoireumuhoza

Entrevista:  

Tant tu com la Victoire heu qüestionat la manca de reconeixement públic del dolor viscut pels hutus en el conflicte ruandès marginats, i els informes, censurats.

Està prohibit parlar-ne a Ruanda. Quan una persona hi fa referència, se l’acusa de negacionisme, de doble genocidi i d’altres mals. En part, la meva esposa està pagant el fet d’haver-se atrevit a parlar-ne en veu alta. Cap dels antics rebels del Front Patriòtic Ruandès (FPR), actualment al poder, no ha estat perseguit pels seus crims, ni al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda ni després de la publicació d’un informe l’ONU (Mapping Report) que documenta molt bé les massacres dels hutus. Segons aquest estudi, algunes de les matances poden ser qualificades de genocidi. Altres informes anteriors, com el de Gersony (1995) o el de Garreton (1997), també han denunciat aquestes massacres. Els seus autors han estat sempre marginats, i els informes, censurats.

Quin és el paper dels mitjans de comunicació en relació a la manca de llibertats que es viu a Ruanda?

Excepte la BBC i Reporters Sense Fronteres, la resta de mitjans de comunicació ha pecat generalment d’excés d’optimisme i confiança en la propaganda del règim de l’FPR. A cop de milions de dòlars, pagats a agències de lobbisme, el govern ha aconseguit presentar una imatge enganyosa de la realitat. Ha calgut que el règim ataqués alguns d’aquests mitjans perquè s’adonessin que s’havien equivocat.

Corres el risc que et retirin la nacionalitat neerlandesa i t’expulsin a Kigali. En quin punt et trobes?

Aquest procés s’emmarca en els enigmes del règim de Kigali. El meu cas ha cridat més l’atenció, però no és aïllat. Quan el règim de l’FPR troba que molestes, treu l’arma del genocidi. Que hi hagis participat o no, poc importa. Hi ha fins i tot ruandesos morts abans que es produís el genocidi que han estat inclosos en les llistes de genocides. Personalment, he estat acusat de crims relacionats amb el genocidi sobre la base de declaracions que vaig fer a Arusha, en qualitat de testimoni protegit. He declarat davant dels serveis d’immigració i ara espero el veredicte.

Per llegir l’entrevista sencera i més informació, cliqueu aquí: Dossier (pàgines 14-17)