JEIHHCO (JEISON CASTAÑO)

Jeihhco és activista per la pau, la convivència i la no-violència a les comunes de Medellín on una gran part de la població són famílies desplaçades pel conflicte armat. Impulsa a través del hip-hop la recuperació de la memòria, la dignificació i el treball amb joves per tal d’oferir-los alternatives de vida que no passin per la violència armada tan present encara en aquests barris.

“Jei” de Jeison, “hh” de hip-hop, “co” de Colòmbia. Són els tres eixos a través dels quals l’activista Jeison Castaño ha construït la seva identitat artística. Nascut a la Comuna 13 de Medellín, en Jeihhco va viure la infància i l’adolescència en un territori on el carrer era el centre de la vida, però també, de tant en tant, camp de batalla del conflicte armat colombià. Va conèixer el hip-hop al 1996, amb 11 anys, però no va ser fins al 2002 que va adonar-se del potencial transformador que tenia la música que el feia vibrar. Com ell mateix explica, va ser aleshores quan va passar de “fer” hip-hop a “ser” hip-hop.

Entén l’art i la cultura com a finalitats en si mateixes, però també com a eines que no poden deslligar-se del treball i la transformació socials. La seva trajectòria reflecteix clarament aquesta filosofia. Ha participat en el disseny i l’execució de nombrosos projectes, entre els quals destaquen la xarxa de hip-hop La Élite, el festival Revolución sin muertos i, més recentment, la Casa Kolacho. En l’actualitat, és gestor cultural a la Comuna 13 i integra el grup de rap C15. En Jeihhco utilitza sovint paraules que poden semblar gastades, com “pau” o “amor”. Ho fa sense complexos i convençut que són la clau per a construir el futur. En un braç, porta tatuada la paraula “passió”. En l’altre, el perfil de casa seva: la Comuna 13.

Per seguir la feina del Jeihhco:

https://twitter.com/jeihhco

https://es-la.facebook.com/jeihhco

https://www.facebook.com/C15HIPHOP/

Clip de presentació:

Entrevista:

Què vol dir “hip-hop” a la Comuna 13 de Medellín?

El hip-hop s’ha convertit en l’eix orientador de la identitat i l’expressió juvenil. Cada dia, més infants i joves es vinculen a aquest moviment; fins i tot, s’han creat espais de formació. El hip-hop potencia processos associatius que tenen en comú una certa inconformitat davant la guerra i el conflicte armat, i afavoreix així la formació de grups i organitzacions que s’impliquen en la transformació social. El hip-hop de la Comuna 13 no havia tingut mai tanta força i projecció. Apareix en notes de premsa i programes de televisió, les cançons s’escolten a la ràdio i els vídeos registren milers de visites a les xarxes socials. Els carrers dels nostres barris mostren més de 150 grafitis. Tenim grups de ball organitzats i una de les majors escoles de hip-hop del país, que funciona activament en la formació de joves. En l’actualitat, el hip-hop de la Comuna 13 ha esdevingut un referent a Colòmbia, gràcies a la seva qualitat artística, la capacitat de gestionar escenaris públics i l’impuls i consolidació del festival Revolución Sin Muertos.

Quina és la situació de la Comuna 13 actualment?

Viu un moment ben particular. Els seus grups artístics tenen cada cop més projecció. Els processos socials són potents, i es treballa per enfortir el teixit social dels barris. En els últims anys, a més, el govern municipal ha fet una àmplia inversió en infraestructura urbana (biblioteques, el Metrocable, escales elèctriques, pistes, escoles, etc.). Ara bé, des del meu punt de vista, aquesta inversió ha estat desorganitzada i no ha aconseguit abordar els problemes estructurals que viuen les nostres comunitats. No s’ha atacat la desigualtat històrica que patim. També hem tingut una elevada inversió en seguretat. Durant molt de temps, vam ser el territori urbà més militaritzat d’Amèrica Llatina i, tot i així, continuàvem sent la comuna més violenta de la ciutat. Avui, els carrers dels nostres barris també són patrullats per policies i militars, però entre els carrerons i racons hi ha bandes de delinqüència que exerceixen un control territorial real i permanent; extorsionen, assassinen i generen por, gairebé davant de l’Estat i les seves forces.

Per llegir l’entrevista sencera i més informació cliqueu aquí Dossier (pàgines 26-29).

Foto: ©picnicfoto.com