VALDÊNIA PAULINO

Valdênia Paulino és advocada i activista contra la pobresa i contra la violència als barris més marginals de Brasil. Després d’ajudar a crear en 1999 el Centre de Drets Humans de Sapopemba–barri perifèric de Sao Paulo que concentra més de 30 faveles–, el seu compromís amb els drets humans la va portar a investigar i documentar les denúncies contra la policia sobre tortures, maltractaments, execucions extrajudicials, extorsions i corrupció. És també efensora dels ciutadans davant la Policia de l’Estat de Paraíba des de setembre de 2011 fins que les amenaces de mort la van obligar a deixar el càrrec.

“Vaig veure i vaig viure moltes injustícies. La indignació i l’esperança de canviar aquella situació va ser el que em va inspirar”. Així explica Valdênia per què va començar a treballar, ja des de molt jove, en la defensa dels drets humans de la població més pobra. Va créixer a Sapopemba, un barri perifèric de São Paulo que, “a més de ser molt pobre, era molt violent”. En el si de la seva família, va aprendre “el significat del respecte, la solidaritat i la dignitat”; en les Comunitats Eclesials de Base, “la importància de la lluita col·lectiva en la recerca i la garantia dels drets fonamentals”. Amb 14 anys, ja donava classes d’alfabetització a la seva comunitat.

Al llarg de la seva trajectòria, Valdênia ha participat en la creació de diverses organitzacions. Al 1987, va ajudar a posar en marxa una casa d’acollida per a noies que volien deixar la prostitució. Poc després, va impulsar el Centre de Defensa pels Drets de la Infància i l’Adolescència (CEDECA) de Sapopemba. Aquesta entitat, de la qual és actualment presidenta, articula tres projectes: un d’acompanyament a adolescents que han comès alguna infracció, un altre d’atenció a infants i joves víctimes de violència, i un tercer que treballa la formació en drets humans a través de diverses formes d’expressió cultural (capoeira, teatre, música, etc.). Al 2001, Paulino va col·laborar també en l’establiment del Centre de Drets Humans de Sapopemba (CDHS), on ara imparteix formació per a educadors i educadores socials, joves de diversos barris perifèrics i grups de dones.

La seva activitat com a defensora dels drets humans li ha comportat nombroses amenaces i assetjament constant. Al 2009, va haver de deixar São Paulo i traslladar-se a l’Estat de Paraíba, on va ocupar el càrrec de defensora del poble per a qüestions policials. També d’allà va haver de marxar de manera precipitada. Finalment, a l’abril del 2015 va acabar retornant a São Paulo, on resideix actualment.

Per seguir la tasca de la Valdenia: 

http://www.cedecasapopemba.org.br/

https://www.facebook.com/CedecaSapopemba

Clip de presentació:

Entrevista:

Has rebut nombroses amenaces a causa del teu activisme. En quina situació et trobes?

La conjuntura política actual al Brasil és molt adversa per als defensors i defensores de drets humans. La situació és crítica i perillosa. En el meu cas, quan vaig tornar a São Paulo vaig rebre la notícia que una autoritat policial que havia estat denunciada amb la meva ajuda per crims de tortura havia estat escollida diputat estatal. Avui, ocupa la presidència de la comissió de seguretat a l’Assemblea Legislativa de l’Estat. A això, cal sumar-hi el fet que continuo treballant per denunciar violacions de drets humans. L’octubre passat vaig ser protagonista d’una important denúncia per l’execució d’un treballador a mans de policies militars, i vaig ser responsable de l’informe que vam entregar al Relator de l’ONU per als casos de tortura.

Des del CEDECA, denuncieu les violències que pateixen els infants i adolescents de les perifèries.

Denunciem tot tipus de violència, però principalment la institucional, que s’expressa sobretot en quatre àrees: l’educació, el lleure, la formació professional i la seguretat. En l’àmbit de l’educació, denunciem la discriminació social i racial a les escoles, així com la falta de places. En el lleure i la cultura, la manca de polítiques públiques. En la formació professional, l’absència d’oportunitats perquè els joves de les faveles es preparin per al món laboral. I pel que fa a la seguretat, denunciem la violència policial: execucions sumàries, destrucció de documents personals per part de la policia, tortures, etc. La situació és tan greu que fins i tot els polítics conservadors ja admeten el genocidi contra la joventut negra i pobra del país.

Com és la formació sobre drets humans que ofereix el CDHS?

Organitzem diverses activitats formatives, tallers en escoles, festivals de música, elaborem manuals, etc. L’objectiu és donar a conèixer als treballadors i treballadores de les faveles i altres comunitats pobres com funcionen les institucions de l’Estat on viuen, quin procés històric els ha situat en la pobresa, els drets que han estat conquerits pel poble treballador, els camins que s’han de seguir per fer-los efectius i els instruments existents per denunciar les violacions de drets. L’any 2015 vam crear l’Escola de Ciutadania de Sapopemba. Funciona amb professors voluntaris, entre els quals hi ha fiscals, jutges, la delegada de la policia, professorat universitari, líders de moviments socials, periodistes, etc. Les classes es fan en centres comunitaris, en esglésies i a la seu del CDHS.

Per llegir l’entrevista sencera i més informació, cliqueu aquí: Dossier (Pàgines 38-41)

Foto: © Reporters