Ciutats Defensores dels Drets Humans

Blog del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans

VICTOR OCHEN

victor_ochenVictor Ochen pertany a l’etnia Lango del nord d’Uganda, va viure 5 anys en un camp de refugiats i una infància marcada pel conflicte en Uganda. Fundador al 2005 de l’African Youth Initiative Network (AYINET), ha treballat durant 15 anys ajudant a nenes violades i nens mutilats per la guerra, ampliant el suport a les víctimes obligades a cometre atrocitats durant la guerra. El 2015 es convertí en el primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat al premi Nobel de la Pau, així com ambaixador de les Nacions Unides per a Projectes Globals. Ha guanyat els premis “Mundo Negro a la Fraternitat 2015”, el Regional Winner for Commonwealth Youth Worker Award 2015 i el Pan-Commonwealth Youth Worker Award 2015. Larevista Forbes el nomenà com un dels deu homes més poderosos per la seva influència a l’Àfrica.

Victor va néixer en un país en guerra. Va créixer en el camp de desplaçats interns d’Abia, al districte de Lira, un territori del nord d’Uganda que va ser escenari durant dues dècades del conflicte que enfrontava l’Exèrcit de Resistència del Senyor, de Joseph Kony, i les forces armades governamentals. Va passar molta gana i molta por en la seva infància i adolescència, però de seguida va començar a mobilitzar aquest patiment per articular iniciatives de promoció de la pau. Amb només 13 anys, Ochen va impulsar un Club de la Pau que, d’entrada, no va tenir gaire èxit. “Em deien que era boig perquè parlava d’una cosa que no coneixia”, explicava en una entrevista el passat mes de març. Finalment, però, va aconseguir el suport de la líder cristiana de la seva comunitat.

Per poder estudiar, va treballar fent carbó, fent totxanes i netejant la seu d’una emissora de ràdio local, de la qual acabaria sent presentador. Va estudiar a distància i, l’any 2005, va fundar l’African Youth Initiative Network (AYINET), una ONG que té com a objectiu promoure la cultura de pau i abordar les conseqüències del conflicte ugandès que encara generen patiment. A dia d’avui, l’activista continua liderant aquesta entitat, i és també assessor de l’ONU en temes de violència de gènere, persones refugiades i protecció de menors.

Per seguir la tasca del Victor: 

http://www.africanyouthinitiative.org/

https://twitter.com/victor_ochen

https://twitter.com/AYINET

Clip presentació:

Entrevista*:

Com ha estat el procés pel qual una petita ONG local com AYINET s’ha convertit en una referència internacional?

AYINET treballa des de l’any 2008, però en els darrers temps algunes organitzacions internacionals l’han analitzat amb més deteniment. S’ha pogut comprovar com hem estat capaços de donar suport a les víctimes de la guerra i les persones discapacitades, per a les quals hem procurat tractament mèdic, i com hem organitzat programes i iniciatives de pau a la zona. S’ha vist també que seguim molt de prop les víctimes de Barlonyo [el poble on l’LRA va massacrar més de 300 persones el 21 de febrer del 2004], i que intentem fer arribar la seva veu al món. Al 2010, vam impulsar un partit de futbol en què van participar el president d’Uganda, Yoweri Museveni, i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. L’objectiu era crear consciència sobre el destí de les nombroses víctimes de conflictes armats, no només a Uganda sinó també en altres països. Aquest esdeveniment va fer que AYINET cridés l’atenció de tot el món, i que aquest interès es focalitzés, encara que només fos per un moment, en la capital del país, Kampala.

Què pot aprendre la gent jove de la teva experiència en la lluita per promoure la pau?

El primer que cal és que siguin conscients que els problemes existeixen i que el ressentiment mai no els podrà solucionar. Encara que jo senti dolor, no hauria d’estendre’l cap als altres o convertir-me en una espècie de “dolor humà”. La joventut hauria de saber que no vaig créixer lluny de casa meva. La primera vegada que vaig viatjar a Kampala va ser al 2003. Vaig tenir el meu primer parell de sabates quan estudiava segon de secundària; havia treballat com a reparador de calçat per estalviar diners i comprar-me-les. El meu pare mai no va tenir una feina estable, ni una nòmina, i vaig haver de dedicar-me a coure totxos. De tot això, el més important va ser la disciplina que vaig mantenir amb els meus pares i la gent gran. El que he aconseguit no és degut al meu nivell acadèmic, sinó al tipus de vida que vaig haver de viure.

La població ugandesa continua patint les conseqüències del conflicte.

La majoria de persones s’han vist afectades per la guerra, tant físicament com psicològicament. Hi ha molts assumptes pendents. Per això, el govern va començar un programa per a la reparació i la rehabilitació de les víctimes. Ara, AYINET està suggerint a l’executiu que doni suport a una plataforma que permeti que la veu de la gent pugui ser escoltada per la comunitat internacional.

*Fragments de l’entrevista publicada per la revista Mundo Negro (www.mundonegro.es) el 4 de febrer de 2016.

Per llegir l’entrevista sencera i més informació, cliqueu aquí: Dossier (Pàgines 42-45)

Foto: ©U.S. Institute of Peace

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.
Tots som iguals davant la llei i tenim dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenim dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi la Declaració dels Drets Humans i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
%d bloggers like this: