Ciutats Defensores dels Drets Humans

Blog del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans

Barberà rep la visita de tres defensors dels drets humans

Barberà del Vallès ha acollit durant dos dies dues conferències emmarcades en el projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats, l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en el que participen un total d’11 municipis, i que té per objectiu donar a conèixer la feina dels defensors i defensores dels Drets Humans per millorar el coneixement, la promoció i la defensa dels Drets Humans entre la ciutadania dels municipis participants.

Una història emotiva sobre el retrobament de la seva néta La primera de les activitats, portada a terme el passat 9 d’octubre, era la visita de la presidenta de les ‘Abuelas de la Plaza de Mayo’, Estela Barnes de Carlotto, que noBarbera2 va poder assistir-hi a l’acte per motius de salut. En el seu lloc, va oferir la xerrada Buscarita Roa, membre de la mateixa organització, i personalitat premiada per la lluita pels Drets Humans a la ciutat de Buenos Aires, que va explicar la recerca de la seva família desapareguda durant el període dictatorial que es va viure a l’Argentina des de l’any 1976 fins al 1983.

L’associació ‘Abuelas de la Plaza de Mayo’ és un referent mundial pel que fa a la defensa del dret a la identitat i contra la impunitat de les violacions dels drets humans, que es van produir a l’Argentina dins de l’anomenada ‘Operación Cóndor’, un programa militar clandestí dedicat a l’assassinat i desaparició de desenes de milers de persones opositores a la dictadura.  L’entitat té com a finalitat localitzar i restituir les seves legítimes famílies tots els infants segrestats desapareguts, així com crear les condicions necessàries per prevenir aquests crims contra la humanitat i la reparació de les víctimes. Fins l’octubre de 2012, han recuperat la identitat original de 161 néts, dels més de 500 casos denunciats. Han estat nomenades en cinc ocasions al Premi Nobel de la Pau: entre el 2008 i el 2012. El 14 de setembre de 2011 van rebre el premi Félix Houphouët-Boigny, atorgat per la Unesco, pel seu treball en matèria de Drets Humans.
La Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà es va omplir de gom a gom per escoltar l’experiència dramàtica d’aquestes mares i àvies que van perdre als seus familiars durant la dècada dels 70 i 80.
L’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, va ser l’encarregada de presentar a la convidada. Tal i com va destacar, Barberà va implicar-se en el projecte de ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’ ja que “comptar amb la presència de diferents defensors i defensores dels Drets Humans en el món, no es podia desaprofitar” . “Havíem de fer tot el possible per tal que persones com Buscarita poguessin apropar-se a compartir la seva lluita, el seu compromís, la seva vida, la realitat dels seus països, els fruits d’aquesta lluita i els reptes que encara hi ha a les seves ciutats, en els seus països”.  Ana del Frago va explicar que un dels exemples en la lluita dels Drets Humans ha estat l’organització de las ‘Abuelas de la Plaza de Mayo’.Una mostra de gran coratge de “com elles s’organitzen i lluiten per aconseguir un objectiu, la identificació dels seus néts i nétes desapareguts, a més dels seus fills”.
Tot seguit, Buscarita Roa va transmetre i explicar tot el patiment sofert per les mares i àvies de la Plaza de Mayo per trobar als seus familiars. “Tenim una associació perquè vam patir un cop militar a l’Argentina que ens va deixar una xifra de 30.000 persones desaparegudes i 500 nadons desapareguts. Vam haver d’unir les nostres mans, sortir al carrer, i demanar ajuda”, va explicar Roa. “Els primers anys vam colpejar moltes portes i cap s’obria. Però ens vam començar a reunir en una plaça, un lloc emblemàtic a l’Argentina, la Plaza de Mayo. Per distingir-nos de la resta de persones que passaven pel carrer, les primeres mares, es van posar un mocador blanc al cap, que eren bolquers de tela. Ens vam anar agrupant unes i altres, totes les que teníem la desgràcia de tenir fills joves, familiars o coneguts, tinguessin o no pensaments polítics, que van desaparBarbera3èixer.  El cop d’estat d’Argentina va deixar trencades moltes famílies. Van tocar el més sagrat, els néts. Si a una àvia o a un avi se li perd un nét, surt a buscar-lo per cel i terra. I això és el que vam fer”
Buscarita Roa va començar a lluitar des que el gran dels seus set fills, José Poblete, va ser segrestat al novembre 1978 juntament amb la seva dona Gertrudis Hlaczik i la seva filla Claudia Victoria que llavors tenia 8 mesos. Amb els anys, i gràcies als testimonis dels supervivents, Buscarita va saber que el seu fill i la seva nora van ser segrestats a un centre clandestí de detenció conegut com ‘El Olimpo’. Anys després, al febrer de l’any 2000, va aconseguir reunir-se amb la seva néta Claudia, a qui el coronel Ceferino Landa i la seva dona havien anotat com a filla pròpia sota el nom de Mercedes. Amb la seva identitat recuperada, Claudia va ser la primera néta a declarar en un judici oral contra els seus apropiadors l’any 2001.
La conferència es pot escoltar i descarregar al canal Ivoox de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

El jovent de Barberà coneix diferents conflictes a través dels testimonis dels defensors dels Drets Humans L’altra conferència dedicada als Drets Humans s’ha dut a terme el passat divendres, 11 d’octubre, al Teatre Municipal Cooperativa. L’acte, centrat en donar a conèixer l’experiència personal viscuda i el treball realitzat pels defensors dels Drets Humans, va convidar als i les joves dels dos instituts de Barberà del Vallès, Can Planas i La Romànica. L’objectiu era que els adolescents tinguessin presents conflictes que s’han viscut i que encara estan latents en diferents països i siguin conscients del treball que s’ha de fer ara i en el futur perquè no torni a succeir.
Durant la presentació, l’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, va posar de manifest la importància d’aquest tipus de conferències perquè són “vivències, experiències i testimonis que s’han de compartir amb els joves per tal que tothom sigui conscient dels conflictes que es viuen i s’han viscut”. Del Frago va destacar que “vosaltres, els joves, sou el futur i el camí de vida” que ha de treballar per un món sense guerres ni violències.
Per la seva banda, la directora de l’Institut de La Romànica, Mercè Balaguer, va explicar als joves que tenir als defensors dels Drets Humans en un acte tan proper és un aspecte molt positiu, ja que “és una de les poques oportunitats que tenim per conèixer el seu treball d’una forma directa”.
El primer dels ponents va ser James Torh, defensor dels Drets Humans a Libèria. Torh va ser director executiu de l’organització Forerunners of Universal Rights for Growth and Development (FOCUS), la qual va fer públic un informe on denunciava casos de captació i entrenament de nens soldat i treball forçat infantil al país, i acusava el govern liberià de fer de còmplice en aquesta pràctica. Va haver de fugir del seu país per amenaça de mort.  Durant el seu parlament, Torh s’ha sentit satisfet per veure gent jove interessada en conèixer la seva història, ja que segons va destacar, “els joves són els futurs governants del país. En un futur sereu els encarregats de fer les lleis i heu de ser conscients que aquestes han d’estar basades en el respecte als Drets Humans”. El país de James Torh, Libèria, en les últimes dècades, ha patit dues guerres civils, amb un total de set anys de conflictes bèl∙lics i amb el resultat de més de 200.000 persones mortes, centenars de milers de persones desplaçades o refugiades i l’economia devastada. Això l’ha convertit en “un infern vivent per a la població liberiana, sense aigua, llum, escoles, metges… La gent es moria i a ningú no li importava”, segons paraules de James Torh, i sense que la comunitat internacional hi hagi intervingut.
L’organització FOCUS, dirigida per James Torh, va realitzar un informe on recollia proves sobre l’ús de nens soldat com a esclaus, primer per combatre i després per treballar. Van denunciar aquesta pràctica, com se’ls enduien de les seves famílies, els drogaven i emborratxaven per convertir-los en assassins. Quan la guerra finalitzà se’ls va convertir en esclaus de les plantacions. Aquest informe va ser enviat a Nacions Unides, però el Govern de Libèria no el va admetre i va multar l’organització humanitària amb deu milions de dòlars. Posteriorment van detenir i torturar, van tractar de matar James Torh, per dissuadir-lo. Afortunadament, va poder escapar fugint a través del bosc i, després de cinc dies seguits corrent, va arribar a Sierra Leone, sense res de menjar ni diners. Allí va contactar amb membres d’Amnistia Internacional, qui el van ajudar a salvar la vida. Al març del 2000, Torh fou acollit pel “Programa de protecció temporal de persones defensores dels Drets Humans” a la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional i després es va exiliar al Canadà, on ha estat membre del Centre d’Estudis sobre Refugiats de la Universitat de York (Canadà). Ha tingut molts problemes per defensar la necessitat de crear una comissió per estudiar les violacions dels Drets Humans durant els set anys de conflicte civil a Libèria. Aquesta organització, juntament amb d’altres, va demanar a les Nacions Unides d’intervenir en el país i de jutjar a Charles G. Taylor, el llavors president de Libèria, per crims de guerra. Tot i que inicialment la comunitat internacional no intervingué, finalment se’l va jutjar. Va poder tornar al país després de la caiguda del govern de Taylor i, a l’agost de 2010, va ser nomenat membre de la Comissió Nacional Independent de Drets Humans (INCHR) per la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf.
James Torh va finalitzar destacant que “els Drets Humans són importantíssims per la nostra existència. Per això s’ha de continuar lluitant”.
Tot seguit, Rosa Mateu, coordinadora pedagògica de l’Institut Can Planas ha presentat a Alma Masic, directora de l’Associació Iniciativa Juvenil pels Drets Humans (Youth International Human Rights), a Bòsnia i Hercegovina.
Mateu va fer una breu explicació del conflicte dels Balcans que Masic va viure en primera persona categoritzant aquesta guerra com “la gran vergonya d’Europa. Per la seva violació constants dels Drets Humans i per la falta de justícia transicional des que va finalitzar la guerra i fins arribar a la pau”.
Durant la seva ponència, Alma Masic, també va destacar la importància d’aquests actes i la importància de convidar als joves. “Vosaltres sou el futur. Heu de participar en la política del vostre país per poder realitzar els canvis que demana el món”.
Alma Masic, va explicar que treballa intensament en Youth International Human Rights (YIHR), a Bòsnia i Hercegovina, des de fa més de cinc anys. Aquesta associació va ser creada l’any 2003 i té com a finalitat la protecció de les víctimes de violacions de Drets Humans, així com la promoció de la veritat sobre les guerres a l’antiga Iugoslàvia.
De l’any 2000 al 2005 va ser membre del Consell Executiu de la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació a Bòsnia i Hercegovina, iniciativa per a l’establiment de l’organització no governamental que s’ocuparà d’aquesta qüestió. Mitjançant la seva experiència personal i professional s’ha capacitat àmpliament sobre el desenvolupament de la societat civil i la democràcia a la regió dels Balcans.
Una de les principals estratègies de l’organització YIHR és la promoció de la justícia transicional i la reconciliació amb el passat. La justícia transicional és una modalitat de justícia relativament nova que apliquen societats que travessen un període de transició política per deixar enrere una dictadura o un conflicte armat i transitar cap a la democràcia. La YIHR promou la participació de joves per a la democratització de les seves societats, l’enfortiment de l’estat de dret i la promoció d’una cultura de la memòria en relació amb les atrocitats comeses en la zona entre el 1992 i 1995. Per aquest motiu Masic, va insistir en què “les noves generacions estiguin disposades en ajudar a altres persones en diferents conflictes que es produeixen al món és positiu i necessari”. De fet, creu que ha de “tornar el favor i recolzar als joves del seu país a l’igual que la van ajudar a ella”. “Heu de ser actius en la vostra societat, fer-vos preguntes i mostrar interès per les persones que us envolten. Així us adonareu que feu bé, que us sentiu millor i que tot us reconfortarà”. L’Alma Masic és reconeguda àmpliament als Balcans com una persona clau en matèria de justícia transicional i dels Drets Humans. Ha treballat extensament en tots els països de l’antiga Iugoslàvia, des dels Acords de Pau de Dayton, i té una àmplia experiència en grans avaluacions al sud-est d’Europa. Ha ocupat el càrrec de consellera de l’ajuda bilateral a l’ambaixada danesa de Sarajevo, i té molts anys d’experiència pràctica en execució, administració i gestió de programes de desenvolupament de la democràcia.
Actualment, entre altres activitats, també dóna classes als estudiants en el Programa Regional Europeu per a la Democràcia i els Drets Humans a la Universitat de Bolonya, sobre les mesures que els estats balcànics i les societats “han de fer cap a la justícia transicional, perquè no torneu a viure aquelles atrocitats”.
La conferència es pot escoltar i descarregar al canal Ivoox de l’Ajuntamentde Barberà.

 

Notícia elaborada pel Departament de Comunicació i imatge de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 15 Octubre 2013 by .
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.
Tots som iguals davant la llei i tenim dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenim dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi la Declaració dels Drets Humans i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
%d bloggers like this: